EXTREMODURO
HISTORIA
Inicis (1987-1996)
Va ser format com grup de rock a Plasència (Extremadura, Espanya), l'estiu de 1987 per Roberto Iniesta (també conegut com a "Robe" o "El Rei d'Extremadura"). El seu estil musical va ser denominat per ells mateixos com "rock transgressiu", i van resultar una influència per molts altres grups actuals com Marea, Poncho K, etc. Després de problemes amb les drogues els antics components del grup extremeny abandonen la formació, i Robe, que ja no vivia habitualment en la seva Plasencia natal s'estableix al País Basc i forma un estable tàndem amb Iñaki "Uoho" Antón (guitarrista de Platero y tú) i altres músics de la zona. El contingut de les seves lletres va dur en el seu moment a l'Ajuntament de Plasencia a vetar-ne els concerts en aquesta localitat. Tampoc s'han caracteritzat per tenir una bona relació amb els mitjans de comunicació. Cançons com So payaso, Golfa, Salir, Jesucristo García, Puta o Extremaydura són algunes de les més conegudes del grup, que va arribar al seu major grau de popularitat amb l'àlbum Agíla, amb el que van aconseguir, a més, el premi al millor vídeo musical per "So payaso" en la I edició dels Premis de la Música el 1996.
+ 2000
L'any 2001, Extrechinato y tú (format per Roberto Iniesta, Iñaki "Uoho" Antón, Fito Cabrales i Manolo Chinato) va treure el disc "Poesía Básica", un projecte que els músics tenien al cap des de 1996.
El novembre de 2004 van oferir el seu últim espectacle en directe de la gira de 'Yo, minoría absoluta', a la ciutat de Salamanca.
L'any 2005 van publicar el seu últim treball, Grandes éxitos y fracasos vol.2.
L'any 2006, Uoho i Robe creen Muxik, una discogràfica que pretén, segons paraules de Robe "dar a conocer primeros trabajos de grupos que pensamos merecen ser escuchados", malgrat la mala situació de la indústria discogràfica.
El 9 de setembre de 2008 va ser posat a la venda el nou disc d'estudi: "La ley innata", un disc que trenca bastant amb els projectes anteriors del grup i que recorda a 'Poesía básica' o 'Pedrá' en certs aspectes (està compost per un sol tema que va variant; la varietat musical i instrumental també difereix força respecte al que és habitual en Extremoduro...).
Al 2011 van posar a la venda "Material defectuoso".
L'11 de novembre de 2013 van posar a la venta el seu darrer disc "Para todos los públicos".
Estil
Musicalment, Extremoduro han citat com a influències musicals a grups de Rock and Roll i Hard rock, així com a l'anomenat Rock radical basc en el terreny de la temàtica tractada. Robe reconeix tenir influències del que escoltava en la seva adolescència i els primers anys quan va formar el breu Dosi Letal i va donar els primers passos amb Extremoduro, entre les quals es troben bandes com: AC/DC, Tronc, Led Zeppelin, Deep Purple, ZZ Top, Camarón de la Isla, Lole i Manuel, Veneno, Antonio Vega i Alarma!!!.
L'estil musical de Extremoduro, definit per ells mateixos com a rock transgressiu (que de fet seria el títol de la seva maqueta i de la reedició del seu primer disc), és més fosc i dens, a més d'una mica més brut i agressiu de l'habitual en l'anomenat Rock urbà espanyol, però no deixa de ser una forma d'aquest estil, no un gènere en si mateix.
Els àlbums van anar adquirint una complexitat i varietat d'instruments més notària que en els seus començaments. En 1993, *Selu va col·laborar molt activament amb el grup aportant el saxofon per a l'enregistrament de "¿Dónde estan mis amigos?" i "Pedrá" (un enregistrament experimental que introduïa a la banda en el rock progressiu), i més tard, amb l'entrada de Uoho es van introduir instruments poc habituals en la banda en aquell moment per a l'àlbum Agíla , però no seria fins a la publicació de Cançons prohibides quan es va considerar que el grup havia aconseguit un caràcter de rock simfònic. Després de la sequera *compositoria de Robi es va llançar al mercat La llei innata, un àlbum conceptual amb una gran varietat d'instruments que conjuminava tots dos gèneres. Començava així una etapa de maduresa compositiva, que també marcaria la seva següent publicació Material defectuós.
Lletres
Les lletres d'Extremoduro (totes escrites per Robe i algunes per Manolillo Chinato) tracten principalment tres temes: sexe, droga i amor. Sovint ajunten les tres idees, però existeixen cançons tractades de totes les formes. A vegades també es parla d'assumptes polítics, en aquest cas es fa crítica principalment, al sistema policial i succedanis. Exemples:
Amor i drogues: (Standby)
Sueña que sueña con ella,
si en el infierno le espera,
quiero fundirme en tu fuego
como si fuese de cera...
Amor i drogues: (Deltoya)
Y yo me quedo en casa;
no necesito
tenerte cerca
cuando vomito
Sexe, amor i drogues: (Golfa)
Su piel... que me corro si me roza su piel
ay...
¿Fumas? Pero solo no me sienta muy bien
¡Toma! Alinñale.
Colaboracions
Ex membres
- Guitarra:
- Salo (1989-1993).
- Eugenio Ortiz "UGE" (1993-1994)
- Iñaki "Milindris" Setién (1994-1997).
- Baix:
- "Kaito" (1987-1988).
- Salo (1988-1989).
- Carlos "el Sucio" (1989-1993).
- Miguel Ferreras (1993-1994).
- Ramón "Mon" Sogas (1993-1998).
- Dieguillo (1999-2001) y baix a Pedrá (1995).
Ex membres
-
Bateria:
- "William" (1987-1988).
- Luis "von Fanta" (1988-1993).
- Jorge "el Moja" (1993-1994).
- Alberto "Capi" Gil (1994-1997).
Membres actuals
- Veu i guitarra:
- Roberto Iniesta
- Guitarra:
- Iñaki Antón
- Baix:
- Miguel Colino
- Bateria:
- José Ignacio Cantera
Cronologia
