Les veïnes de Barcelona de l’any 1000

La història de Madrona

Rescatem històries de
dones corrents de la Barcelona de l’any 1000
a partir de la documentació conservada a
l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona

L’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona

L’arxiu està instal·lat sobre dues de les naus del claustre. S’hi accedeix per mitjà d’un ascensor que hi ha a la capella de Santa Llúcia, en el mateix claustre.

L’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona

En aquest centre valuosíssim, s’hi guarden, entre molts altres documents, més de 40.000 pergamins d’entre els segles IX-XVII.

L’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona

En quina llengua estan escrits els documents altmedievals?

En llatí.

El diploma: Perg. 1-2-138

Què conté el pergamí?

In iuditio

Quan se celebra el judici?

El dia _____ de maig de l’any 1000

Vuit dies abans de les idus de maig, l’any quart del regnat del rei Robert, fill del difunt Hug

VIII id(us) madii anno IIII r(e)g(nan)te roberto rege filium condam hugoni

Quan se celebra el judici?

On se celebra el judici?

intus in comitalem palatium in ciuitate(m) barchinona(m)

Ph. Banks, 1992

Qui són els protagonistes?

domna herminsindis comitissa

frater suus bonushomo

quadam muliercula captiua nomine matrona

Amb quines paraules és descrita Madrona?

quadam muliercula captiua nomine matrona

diminutiu de mulier, ‘dona’

Què li havia passat a Madrona?

detempta fuerat in uinculo captiuitatis in ciuitate corduba

quando barchinona fuit capta a gente sarracena

Què li havia passat a Madrona?

Les tropes sarraïnes d’Almansor van prendre la ciutat de Barcelona el 6 de juliol del 985 i Madrona fou agafada i portada a Còrdova com a captiva.

Qui són els protagonistes?

La comtessa Ermessenda

de Carcassona, muller del comte Ramon Borrell I

Madrona

El seu germà, Bonhom

Qui més està present en el judici?

et in presentia hudalardi uicecomitis

ac uniuersam coortem palatii seu adsistentia potentum atq(ue) nobilium uiroru(m)

suos iudices id (es)t guifredum aurutium bonumhominem

Qui més està present en el judici?

Entre els presents al judici, s’esmenta el vescomte de Barcelona Udalard († ca. 1014) i el jutge Oruç. Tots dos també foren capturats en l’atac d’Almansor i conduïts a Còrdova.

Oruç fou alliberat un any després; Udalard trigà cinc anys a tornar a casa.

En general, regressaren, primer, els captius que pogueren pagar el rescat, bé per tenir recursos econòmics, bé per comptar amb l’ajut de familiars o amics per pagar-lo.

Fou important la solidaritat dels conciutadans de Barcelona: durant anys, es faran donacions per al rescat dels captius.

Què denuncia Madrona?

per uinditiones & p(er) commutationes & per uaria scripturaru(m) ingenia

transmutauit & transformauit ea omnia ad suu(m) proprium dominium

(Bonushomo, frater suus)

Com reaccionen els jutges i la comtessa Ermessenda davant la denúncia?

Cum enim iudices creati hoc aduertissent per eorum discussa insistentia

& hec narratio fuit intimata in auribus p(re)libata comitissa

Com reaccionen els jutges i la comtessa Ermessenda davant la denúncia?

apparuit p(re)fatus bonushomo de p(re)notatis rebus

culpabilis & ueritate contrarius

Què decideixen fer?

Aleshores, la comtessa manà els jutges i el vescomte Udalard de fer una recerca en relació amb les propietats de què Bonhom s’havia apropiat.

Quin és el resultat de la investigació?

Van trobar que de les moltes propietats que Madrona tenia en quedaven molt poques i que la gran majoria no es podien recuperar. Només van poder restituir-li una petita part del seu patrimoni:

uineas modiatas V termine Mogoria

terrulas in terminio Mogoria

On són les terres que li retornen?

Mogoria (segle XI)

Què hem après sobre les dones

que van viure a Barcelona

cap a l’any 1000?

Gràcies al codi legal vigent, el Liber iudicum («El llibre dels jutges»), el paper de les dones dels segles IX al XII és visiblement actiu:

Les dones podien tenir propietats amb tots els drets per vendre-les, comprar-les, empenyorar-les, donar-les o llegar-les.
Les filles podien heretar, igual que els fills, els béns dels pares.
Les dones podien presentar una denúncia davant un tribunal de justícia.

«En una época en que las mujeres no habían perdido aún su autoestima, en que la sociedad no las había silenciado, actuaron con autoridad moral, no se limitaron a ser meras espectadoras del tiempo en que les tocó vivir, sin perder su mirada de mujer sobre el mundo fueron protagonistas de la historia, actuaron.»

Teresa Vinyoles, «Las mujeres del año mil», Aragón en la Edad Media 17, 2003, pàgs. 5-26, esp. 24.