Introducció a la vida monàstica
El monestir: un espai i una opció de vida
per a les dones
Per a la dona, a l’edat mitjana, existien
dues opcions principals:
el casament o el convent.
Què oferia aquest espai, el convent?
- Evasió d’un matrimoni no desitjat
- Educació
- Certa seguretat
- Una família alternativa a la de la sang
- Vocació personal de viure una opció religiosa
Però l’entrada al convent no era sempre voluntària. Les dones poden ser:
- Obligades per la seva família-llinatge
- Poden ser espais on situar dones marginals (prostitutes, “penedides”)
Convents com a espais:
- Vinculats, en molts casos, a les classes altes, amb recursos, perquè la dona que entra al monestir ha de portar un dot (diners).
- Fundats, en moltes casos, per dones (reines, nobles).
En paraules de Eileen Power (1922, p. 25):
La novícia que entrava en un convent de monges per viure com una monja durant la resta de la seva vida natural podia fer-ho per raons molt diverses. Per a les que entraven de joves i per la seva pròpia voluntat, la religió era o bé una professió o una vocació. Podien prendre el vel, perquè oferia una carrera honorable, les nenes problemàtiques, que no estaven disposades a casar-se o no podien fer-ho; o bé podien entrar-hi amb un autèntic esperit de devoció, amb una veritable crida a la vida religiosa. Per a altres noies, el convent podia ser una presó a la qual eren llançades per parents que volien desfer-se’n; encara que era contra la seva voluntat, sovint tenien por de resistir-s’hi. En molts convents hi figura també una altra classe de residents, les dones grans, sovint vídues, que s’hi havien retirat per acabar els seus dies en pau. Una carrera, una vocació, una presó o un refugi per a les diferents membres del convent: el monestir medieval era tot això.
(traducció de Karen Stöber, 2013)
Qui ingressava al monestir ?
- Important proporció de noies provinents de famílies nobles, alta burgesia;
- Però també n’hi havia d’altres, de monestirs més petits, amb dones de diferents procedències;
- Diferents edats (vídues i solteres), nenes que s’educaven al monestir i potser després entraven o no com a monges.
Exemple: Constança de Blasco, en el seu testament afranqueix (dona la llibertat) a la seva esclava Pascala i afavoreix la seva entrada com a monja al monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona:
Dono la llibertat, afranqueixo i allibero, la meva serva i captiva, la neòfita Pascala, volent tanmateix que ingressi en el convent de germanes del dit monestir” ,
Emi Turull, Sabates per a na Catherina. Esclaves monàstiques al monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1350-1495). Treball final de grau. Humanitats UPF, 2015
AMSBM, MSCB, Col·lecció pergamins, núm. 845
Aquest espai d’espiritualitat no era l'única opció possible per a les dones. Varen existir altres maneres i espais de viure la espiritualitat:
- En ermites i en solitud, dedicades a l’oració;
- En comunitats sense cap regla, dedicades a obres de caritat, implicades i compromeses amb el món (beguines i beates).
Per saber-ne més:
Elena Botinas, “Formes d’espiritualitat lliure a l’època medieval”, Moments històrics de les dones a Catalunya, N. Jornet-Benito; M, Rivera Garretas; M. Elisa Varela Rodriguez (ed.), Barcelona: Institut Català de les dones.
Cada fundació d’un monestir o d’un convent se situava en orde monàstic; es a dir, en una família, ja sigui la benedictina (perquè estaven sota la Regla de Sant Benet) o la de les clarisses (perquè estaven sota la Regla de Santa Clara).
La Regla marca la manera de viure (unes normes, unes regles, com el seu nom indica) i la novícia (nom de la dona que entra/ingressa al monestir) ha de prometre seguir amb aquests normes i especialment seguir els vots monàstics (pobresa, castedat, obediència).
Què volia dir viure sota una regla?
Sí. Es clar. I les visites de control portades a terme per les autoritats, masculines, d’aquest orde o família, així ho indiquen.
Hi ha sortides del claustre sense justificació, com també hi ha entrades al monestir de persones externes.
Hi havia trencaments d’aquesta disciplina?
El 9 de novembre de 1493, els visitadors, Juan Daza y fra Miquel Fenals senyalaven, per a la comunitat de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, entre d’altres punts, que calia vigilar l’entrada de persones dins la clausura a la vigília i la festivitat de Santa Clara; prohibien que es parlés al parlador sense la presència d’alguna altra monja; manaven que es posessin cortines negres a les reixes dels parladors i de la capella; i que tant el metge com el confessor entressin acompanyats sempre per dues religioses ancianes.
Exemple
- Contactes amb la família de les monges;
- amb fundadors i benefactors;
- amb els feligresos per motius espirituals;
- amb les reines (que visiten el monestir)
- amb la societat per motius econòmics i de treball (terres i cases posades a lloguer, necessitats de feines...).
Espai més permeable del que estava previst en les regles monàstiques. Vinculació entre la comunitat religiosa i el mon laic:
Exemple: a les despeses de sagristia del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona s’anota el que se li va pagar a una dona per escombrar el cor el dia de santa Clara (MSBM/MSCB, Despeses sagristia, núm. 61 (1495-1496)); i a una altra per rentar la palma per al Diumenge del ram (MSBM/MSCB, Despeses sagristia, núm. 56 (1458-1464))
Exemple: privilegi del papa a la reina Violant, esposa de Jaume I, perquè pugui entrar al monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, juntament amb les seves filles, acompanyades de dues dones honrades, 3 vegades a l’any, per motiu de devoció (“causa devotionis”). MSBM/MSCB, Col·lecció de pergamins, núm. 254).
Què significava per a una dona l’entrada al monestir? Per començar implicava tota una sèrie d’actes de renúncia per dedicar-se (voluntàriament o no) a la vida espiritual:
- deixar la família i el seu món conegut;
- deixar les pertinences i propietats;
- canviar el seus vestits per un hàbit de monja (cada orde vestia un hàbit que l’identificava);
- tallar-se els cabells i cobrir-los sempre;
- entrar en el noviciat (1 any normalment) per aprendre en què consistia la nova vida de monja;
- prometre els tres vots monàstics de pobresa, castedat i obediència a la abadessa, cap visible de la comunitat de monges. En un ritual molt semblant (en gestos) del que veuràs en el curtmetratge (Lliçó 2).
Ingrés Juana de la Cruz al convent: Representació a Alcala de Henares.
Catálogo de Santas Vivas (1400-1550): Hacia un corpus completo de un modelo hagiográfico femenino. Universidad Complutense de Madrid
Com era la vida dins del monestir?
El nucli de la vida monàstica, tant d’homes com de dones, era la combinació d’ora et labora, és a dir, d’oració o meditació i de treball manual.
Les tasques manuals podien implicar treballar al jardí o l’hort, a l’scriptorium, a la infermeria, o fent teixits o productes alimentaris.
Per exemple, les monges de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona feien molt probablement peces de teixit (com ara cobertes per als seus llibres o robes per a la reina) i elaboraven una aigua de roses que feien servir com a condiment per a pastissos i com a perfumador.
Al monestir s’havia de mantenir el silenci en totes les parts del monestir i a totes hores. Es menjava en silenci, escoltant una lectura bíblica des del pulpitum del refectori (espai del monestir).
Quins eren alguns d’aquests espais interns?
Veiem-ho a través del monestir de Pedralbes:
El recinte monàstic en sentit estricte s’organitzava la voltant del claustre, un pati quadrat i porticat al qual s’obrien les diverses dependències (església, sala capitular, refectori, cuina, escriptori, etc.).
Plànol antic Pedralbes
Quadre Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona
Qui eren les abadesses?
Eren les superiores dels monestirs femenins (també anomenades priores en segons quins ordes) responsables que la comunitat visqués segons la normativa, decidint el dia a dia de la casa; senyora feudal gestionant els recursos econòmics de la comunitat; líder espiritual; interlocutora amb l’exterior; promotora d’obres i dinamitzadora de xarxes de relacions femenines dins i fora de la comunitat.
Exemple: Isabel de Villena (m. 1490), abadessa del convent de la Trinitat de València, autora d’una Vida de Jesus en català en què focalitza el protagonisme de la Verge Maria i, en general, de les dones del seu entorn. Un altra abadessa posterior, Aldonça de Montsoriu, edità i portà a impremta aquest text.
Només hi vivien dones? Quines altres figures masculines tenien relació, per diversos motius, amb la comunitat de monges?
- capellans beneficiats que s’encarregaven de fer missa;
- homes (i dones) laics que servien al monestir;
- les dues categories separades en altres zones del recinte monàstic;
Altres figures masculines externes:
- Bisbe
- Autoritats superiors de l’orde: ministre provincial, president congregació claustral...
- Visitadors
- Papa
(figures exemplificades en el curtmetratge)