Parlem amb...
EDUARD CASALS SÁNCHEZ
Responsable del Comitè de Patinatge Artístic i Vicepresident de la
Federació Catalana de Patinatge
Ens han dit que fa 8 anys que lluiteu perquè els grups xou de
patinatge artístic siguin reconeguts com a esports d'Alt Nivell, com és que encara no s'ha aconseguit?
Efectivament, ja fa més de vuit anys que es va iniciar la petició. El CPA Olot va donar el tret de sortida per ajudar a les patinadores del club i a la resta de grups del nostre país. Ramon Basiana, president de la FCP (2002-2021) es va sumar des del primer moment i va obtenir el compromís de l’anterior Secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, en una recepció d’esportistes internacionals al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Aleshores es va buscar una solució i es va implementar amb el nom de Tracte d’Esportista Especial (TEE) que es va proposar des del Departament de l’Esport Federat i Alt Rendiment del Consell Català de l’Esport l’any 2019. Però la problemàtica encara no s’ha solucionat. Les patinadores que dediquent un munt d’hores a preparar-se només demanen un mínim de reconeixement com tenen a països com Itàlia.
Però des de l’administració es va establir com a requisit que els campionats d’Europa o el Món tinguin una participació mínima de 6 països. Això era posar el llistó molt alt per als equips de grups xou grans. Ho vàrem dir. No se’ns va fer cas. Vàrem tornar a la casella de sortida.
Això de qui depèn? Es podria canviar la legislació per tal d'incloure aquesta modalitat?
Depèn de la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física (SGEAF). Sí, es podría canviar la legislació. Només cal mirar el cas de Galícia. Des de la Federació Catalana de Patinatge (FCP) també considerem que cal revisar la puntuació de l’ARC per obtenir la condició d’Esportista d’Alt Nivell (EAN). Com pot ser que el nostre campió del món en solodance, Llorenç Àlvarez, tingui la condició de “Deportista de Alto Nivel” (DAN) publicat al BOE i en canvi no aparegui en el DOGC perquè no arriba a la puntuació exigida en l’ARC? No s’entén.
Per què el patinatge no és considerat un esport olímpic? Creu que pot arribar a ser-ho algun dia?
Segons estableix el Comitè Olímpic Internacional, cal reunir uns
requisits mínims per ser considerat olímpic. Cal que l’esport es practiqui en un mínim de 75 països i 4 continents per homes, i un mínim de 40 països i 3 continents en dones. També cal que apliquin correctament el Codi Mundial Antidopatge. Finalment, cal que el consell executiu del COI accepti i voti amb tres anys d’antel·lació l’esport incorporat en relació a la celebració del propers jocs olímpics (JJ.OO).
Cal dir també que els JJ.OO no poden tenir més de 28 esports. Si s’accepta l’entrada d’un de nou, cal donar de baixa un que ja consta en el programa olímpic. I això no ajuda a aplanar el camí per a l’ingrés del patinatge rodat. No obstant, de les disciplines de roda petita integrades a la World Skate (WS) l’skateboarding ja és olímpica des de Tòquio 2020. Pot ser un primer pas per a l’entrada d’altres? No ho sabem. L’hoquei patins va ser esport d’exhibició en els JJ.OO de Barcelona 92 i el patinatge de velocitat ha estat molt a prop de ser admès però sempre s’ha quedat a les portes. Cal que el patinatge artístic sobre rodes es pratiqui en més països i, sobretot, a les grans potències dels JJ.OO.
Ens podria explicar més sobre el Segell d'Alta Dedicació? En què consisteix? Ja s'ha implementat del tot?
El Segell d’Alta Dedicació (AD) és l’alternativa que es proposa des de la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física (SGEAF) per a les esportistes de patinatge artístic i d’altres esports que presentin una casuística semblant. Si una esportista de màxim nivell en grup xou no arriba a la puntuació per accedir a la condició d’Alt Nivell (AN) dins el programa Alt Rendiment Català (ARC) ha de poder tenir un tracte especial amb un segell de nova creació com l’Alta Dedicació (AD) o el que es proposi sempre que reconegui oficialment a les esportistes de patinatge artístic. Encara no s’ha decidit quan es farà el reconeixement oficial, tot i que a través del programa
TUTORESPORT d’algunes universitats les patinadores han pogut compaginar estudis i participació en competició internacional. En el cas del darrer mundial de patinatge arístic celebrat a Ibagué (Colòmbia) algunes de les nostres esportistes s’hi han acollit. No obstant, en l’etapa del Batxillerat no ens hem trobat cap facilitat en els instituts públics per fer comptatible els estudis amb la competició.
Quina rebuda ha tingut pels clubs i les patinadores? Què ha solucionat i quines mancances continuen havent-hi?
Els clubs i les patinadores resten a l’espera. La darrera reunió amb la SGEAF va ser abans de l’estiu. Ens consta l’esforç fet per la SGEAF i agraïm la implicació de l’Anna Caula (Secretària General de l'Esport a la Generalitat) per trobar una solució que no només resolgui la demanda del CPA Olot sinó que també pugui obrir la possibilitat a altres esportistes de patinatge artístic. Ara, però, el que necessiten les esportistes són concrecions.
Seria factible parlar d'una retribució econòmica per a les esportistes?
No s’atorguen ajudes directes a les esportistes. Les ajudes es destinen als clubs. Des de la SGEAF es subvencionen els grups xou que participen a nivell internacional. Des de la FCP també s’han fet ajudes per als grups xou. És un patrimoni que dona prestigi a l’esport català a nivell internacional.