El programa "Méteo K" t'explica també les diferències entre aquests dos conceptes.
Els meteoròlegs són les persones que treballen en el camp de la Meteorologia.
La meteorologia és la ciència s'ocupa d'estudiar els fenòmens que ocorren a l'atmosfera.
Els elements meteorològics
Els elements meteorològics són aquells que tenen lloc en l'atmosfera i l'estudi dels quals ens permetrà determinar el temps atmosfèric d'un lloc i moment concrets i establir el clima d'una zona.
Temperatura
Pressió atmosfèrica
Humitat
Vent
Precipitacions
Els factors climàtics
Hi ha una sèrie d'agents que modifiquen els elements metereològics i que determinen els diferents tipus de clima del planeta.
La temperatura atmosfèrica
és el grau de calfament de l'aire a causa de la radiació solar.
Definició:
Instrument de mesura:
termòmetre
Unitat de mesura:
graus centígrads
Representació en mapes:
isotermes
Factors que influeixen:
- Latitud: quan més a prop de l'equador, més calor
- Altitud: a major altitud, menys calor (6ºC menys cada mil metres).
- Proximitat a la mar: més a prop de la mar, temperatures més suaus.
- Corrents marins: els càlids augmenten les temperatures, els freds al contrari.
Precipitacions
és l'aigua que cau a la superfície terrestre en forma de pluja, neu, aiguaneu o granís.
Definició:
Instrument de mesura:
pluviòmetre
Unitat de mesura:
litres per metre quadrat o mil·límetres
Representació en mapes:
isohietes
Factors que influeixen:
- Latitud: són més abundants a la zona equatorial on es produeix una gran evaporació.
- Altitud: A les zones de més altitud, les pluges solen ser més abundants.
- Proximitat a la mar: Les regions costaneres reben generalment més precipitacions que les zones situades a l'interior dels continents.
- L'orientació del relleu: En els vessants de les muntanyes exposats als vents humits són més abundants que en els vessants protegits.
Humitat
és la quantitat de vapor d'aigua que hi ha en l'aire.
Definició:
Instrument de mesura:
higròmetre
Unitat de mesura:
percentatge d'humitat (%)
Factors que influeixen:
- Si augmenta la temperatura, augmenta l'evaporació
- L'aire en moviment avaforeix l'evaporació.
- Proximitat a l'aigua (especialment mars i oceans)
Pressió atmosfèrica
és el pes o la força que l'aire exerceix sobre la superfície terrestre.
Definició:
Instrument de mesura:
baròmetre
Unitat de mesura:
mil·libars o hectopascals
Factors que influeixen:
- L'altitud: a més altura, menys pressió.
- Els corrents d'aire que circulen al voltant de la Terra a 15. 000 metres d'altitud.
- Segons la temperatura de l'aire podem diferenciar:
- Aire calent: poc dens i pesant. Tendeix a pujar i originar baixes pressions (depressions). Originen temps inestable.
- Aire fred: més dens i pessant. Tendeix a baixar i originar altes pressions (anticiclons). Acostumen a ocasionar cels clars i temps sec.
Repersentació en els mapes:
isòbares
Vents
masses d'aire que es desplacen horitzontalment de les altes a les baixes pressions.
Definició:
Instrument de mesura:
l'anemòmetre mesura la velocitat del vent.
Unitat de mesura:
la direcció del vent (nord, sud, est, oest...)
el penell indica la direcció del vent
la velocitat del vent es mesura en metres per segon o quilòmetres per hora
Representació en els mapes:
fletxes
Els fenòmens atmosfèrics
Els mapes del temps
Les depressions (D) són zones de baixes pressions, inferiors a 1.013 hPa. En aquestes zones, el temps serà inestable, és a dir, podrà ploure.
Un mapa del temps és l’expressió gràfica de dades meteorològiques d’un lloc i un moment precís.
Els anticiclons (A) són zones d’altes pressions. En aquesta zona el temps serà estable, és a dir, sec i assolellat.
Les isòbares són línies que uneixen els punts que tenen la mateixa pressió atmosfèrica. Els números indiquen la pressió (hPa). Amb les isòbares podem saber quina és la direcció del vent. En els anticiclons, en l'hemisferi nord, el vent segueix la dirercció de les agulles d'un rellotge. En la depressió, al contrari.
Un front és la línia imaginària que separa dues masses d’aire de temperatura i humitat diferent. Podem diferenciar entre:
Front càlid: línia que separa una massa d’aire fred d’una altra càlida. L'aire càlid ascendeix sobre el fred en pendent suau. Provoquen pluges fines i persistents, i després del seu pas hi ha un augment de la temperatura.
Front fred: separa l’aire càlid d'una massa d’aire fred que avança empenyent aquell i formant un cuny que el fa ascendir bruscament. s'originen ruixats violents; al seu pas hi ha un descens de les temperatures, alhora que una clarificació de l’atmosfera.
El vent bufa amb més intensitat on les isoòbares estan més juntes.
Les temperatures al món
Si tenim en compte la temperatura com a element principal del clima, la Terra es divideix en 3 grans zones climàtiques:
Càlida
Situada entre els tròpics de Càncer i Capricorn. És la que rep la màxima insolació, on hi fa més calor. Les temperatures són elevades i no hi ha hivern. Diferenciem 3 climes: equatorial, tropical i desèrtic
Temperades
Situades entre els climes càlids i freds, als dos hemisferis. Tenen 4 estacions (estiu amb calor, hivern amb fred i primavera i tardor amb temperatura intermèdia). Es diferencien 3 climes: oceànic, mediterrani i continental
Fredes
Situades a les zones polars i a l’alta muntanya (més de 2500 m d’altitud). Tenen hiverns molt llargs i crus, plou poc i sovint es forma neu.
Activitats
Ara hem de demostrar que hem aprés amb aquesta presentació:
4. Anomena 5 fenòmens atmosfèrics que conegues.
5. Observa el següent mapa del temps i asenyala:
- Que signifiquen les lletres del mapa?
- Quin temps farà en cada una d'aquestes lletres?
- Què representen les línies amb triangles blaus? I les roges?
- On bufarà més el temps en Espanya? Per què?