Treball biologia sobre el paleozòic Permià
És una divisió major de l'escala dels temps geològics, una de les quatre eres geològiques
Inclou sis períodes geològics, del més antic al més recent:
-Cambrià
-Ordovicià
-Silurià
-Devonià
-Carbonífer
-Permià
Està entre el Precambrià i el Mesozoic.
Va des del temps de la primera aparició en abundància de fossils de closca dura fins al temps que els continents començaven a ser dominats per els rèptils grans i relativament sofisticats i pels vegetals relativament moderns.
SUBDIVISIONS DEL PERMIÀ
Permià:És l'últim període del Paleozoic.
No se sap la data d'inici i de final del Paleozoic.
El Permià segueix el Carbonífer i està seguit pel Triàsic.l final del període està marcat per una extinció en massa, anomenada extinció permiana, que és l'extinció massiva més gran de la història de la Terra. El geòleg escocès Roderick Murchison li donà el nom a partir del Territori de Perma, a Rússia.
- Txangxingià (Zechstein)
- Wuchiapingià (Zechstein)
- Capitanià (Zechstein)
- Wordià (Zechstein)
- Roadià (Zechstein)
- Kungurià (Rotliegendes)
- Artinskià (Rotliegendes)
- Sakmarià (Rotliegendes)
- Asselià (Rotliegendes)
| Període | Sèrie | Estage | Edat (Ma) |
|---|---|---|---|
| Triassic | Inferior | Induà | més recent |
| Permià | Lopingià | Changxingià | 251,0–253,8 |
| Wuchiapingià | 253,8–260,4 | ||
| Guadalupià | Capitanià | 260,4–265,8 | |
| Wordià | 265,8–268,0 | ||
| Roadià | 268,0–270,6 | ||
| Cisuralià | Kungurià | 270,6–275,6 | |
| Artinskià | 275,6–284,4 | ||
| Sakmarià | 284,4–294,6 | ||
| Asselià | 294,6–299,0 | ||
| Carbonífer | Pennsylvanià | Gjelià | més antic |
Endeveniments geològics
Oceans : el nivell d'aigua era generalment baix i totes les masses de terra importants es trobaven agrupades en un únic supercontinent: Pangea.
Extinció del Permià-Triàsic
El Permià va acabar amb l'extinció més extensa que ha conegut la paleontologia: entre el 90 i el 95 per cent de les espècies marines s'extingiren, així com el 70 per cent dels organismes terrestres.
L'altra teoria és la de la ventilació iceànica del sulofur d'hidrogen: algunes parts de l'oceà profund perden periòdicament tot l'oxigen que hi ha dissolt, permetent que els microbis que viven sense oxigen prosperin i produesquin sulfur d'hidrogen, que en cas d'acumular-se'n molt, pot pujar fins a l'atmosfera.
Esdeveniments biològics
Les masses continentals s'uneixen per formar Pangea. Els rèptils sinèpsids(pelicosaures i teràpsids) esdevenen comuns, i els pararèptils i amfibis temnospòndils encara són comuns. Els gimnospermes substitueixen la flora del Carbonífer a mitjans del període. Evolucionen els escarabats i les mosques. La vida marina prospera als coralls d'aigües càlides i someres. Els braquiòpodes espirifèrids i prodúctids, els bivalves, els foraminífers i els ammonites són abundants. Fi de l'edat glacial permianocarbonífera. A finals del període té lloc l'extinció permiana - el 95% de la vida a la Terra s'extingeix.
ORGANISMES DEL PALEOZOIC PERMIÀ
1.Pelicosaures
També anomenats teromorfs , constitueixen un or7dre extint d'amniotes sinàpsids, parents llunyans dels mamífers. Tradicionalment han estat considerats rèptils, però donat que són més propers als mamífers que amb la resta de rèptils, avui se'ls exclou dels sauròpsids .
Es tracta d'una agrupació parafilètica, és a dir, que no inclou tots els membres de la mateixa branca evolutiva i no tenen cap novetat evolutiva en comú que permeti agrupar-los. En realitat, són una col·lección de gèneres de sinàpsids basals , sense caràcters derivats en comú.
2.Els microsaures
són un ordre extint d'amfibis lepospòndils que van viure entre el Carbonífer superior i Permià inferior. Característiques:
-tots tenen una cua curta
-potes petites
-tenen formes bastant variades.
-en el grup inclïa animals com les sargantanes que estaven adaptats a viure a la terra
-conservaven les brànquies
Els nectrideus són un ordre extint d'anfibis lepospòndils dels períodes Carbonífer i Permià.
Físicament, s'assemblaven als tritons i a les salamandres aquàtiques d'avui en dia. Tenien una llarga cua aplanada que els ajudava a nedar, així com postes posteriors ben desenvolupades amb cinc dits cadascuna. Les potes anteriors eren reduïdes i només tenien quatre dits.
Temnospóndilos
Els temnospóndilos (Temnospondyli) són un important grup extint de tetràpodes primitius que van prosperar durant els períodes Carbonífer, Permià i Triàsic.
Cap a finals del Permià i arran de l'extinció massiva del Pérmico-Triàsic, la gran majoria dels temnospóndilos es van extingir, i els que van quedar, posteriorment, es van diversificar i van repoblar la terra a partir del Triàsic inferior. Després d'aquest esdeveniment d'extinció, els temnospóndilos van estar pràcticament restringits a hàbitats aquàtics.
