La frontera entre ficció i no ficció sovint és molt tènue en els llibres per als petits: contes sobre els colors, llibres-joc sobre els números, abecedaris artístics, contrastos divertits sobre conceptes contraris, etc.
No cal distingir gaire aquests dos tipus de llibres en les primeres edats.
L’estructura més comuna presenta: un inici, un conflicte, un desenvolupament en què cada acció és causa de la següent (com que va fer això, va passar allò, com que va passar allò, etc.) i un final.
Però n’hi ha que desenvolupen l’acció en escenes enumeratives, acumulatives o successives, o bé són històries circulars i tornen al punt de partida, o bé es col·loquen diverses narracions dins d’una història marc o d’un catàleg.
Estarà bé que els infants hagin conegut narracions de diferent tipus.
Una nena es va acomiadant dels objectes de l’habitació. Quan ja ha dit adeu a tothom, s’adorm.
Una talpeta va preguntant a molts animals qui li ha fet allò al cap. “Has estat tu? /No/ Has estat tu?/No”, aquest és el ritme que segueix fins a la seva resolució.
Els animals volen saber de què fa gust la lluna. A cada nova escena, un nou animal pujarà sobre els altres fins a la seva resolució.
La història d’una poma acaba com si fos el començament, però entremig han passat moltes coses…
Si Les mil i una nits tenen un nombre indefinit d’històries dins de la història marc de la Xahrazad, a Històries de ratolins hi ha 7 contes dins de la història d’un pare que posa a dormir els seus fills.
Enumeracions fantàstiques o humorístiques de qualsevol cosa (princeses, llits fantàstics, tipus d’emocions, etc.). No són narracions, però també pot ser que facin petites narracions de cadascun dels elements.
Per fer la nostra selecció, fins ara hem parlat dels diferents tipus de llibres, independentment de l’edat dels infants. Tanmateix, hem de tenir en compte l’edat per triar llibres que puguin entendre i que els resultin interessants.
Interès: per exemple, alguns temes són més propis d’una edat que d’una altra. Així, els nens petits no estan interessats en els problemes socials. En canvi, només ells volen llibres sobre accions quotidianes com anar a dormir.
Comprensió: les narracions es fan més llargues i complexes en tots els seus elements (narrador, personatges, temps, tipus de finals, etc.) a mesura que creixen els seus lectors. Vegem-ho amb el mateix exemple anterior: l’estructura de la narració.