Els nostres llibres són…

Sigui quin sigui el tipus d’obra que triem,
podem passar-lo pel següent sedàs:

1. Per visitar moltes vegades

Hi ha llibres que s’esgoten a la primera lectura, als nens no els interessa tornar-hi. Però altres són plens de detalls per mirar amb calma, per descobrir, per reviure les situacions i sensacions… 

Encara que ja coneguin la història, als nens i nenes els agradarà tornar-hi una i altra vegada.

2. Amb textos interessants

El llibre pot ser espectacular i per això crida l’atenció del comprador. Però la història que explica no té suc ni bruc.

El llibre pot ser molt bonic i per això crida l’atenció del comprador. Però el text és ben pla.

Si tot depèn de la imatge o del joc, per què caldria llegir? 

El text pot ser curt, però intens. Ensenya les paraules, el seu poder i la seva bellesa.

Encara que hagin vist les imatges, als nens els agradarà sentir-lo llegir i esforçar-se a fer-ho.

“Al començament de tot,

abans que la llum ens emboliqués

amb la seva túnica blanca,

existia ja la solitària fosca

vestida amb el seu abric negre.

Jo sóc el negre,

fort com la nit,

feble com un escarabató.

I com que vaig néixer abans

sóc el germà gran del blanc.”

Miquel Desclot

3. Amb obertura cap a l'experimentació

Trobem que és massa estrany perquè l’entenguin?

Els nens estan oberts a la novetat perquè, de fet, tot és nou per a ells.

Arrisquem-nos a investigar!

4. Plens d'humor

Riure és un bon motiu per llegir.

Els llibres poden ser divertits per les seves imatges, pels jocs de paraules, pel que els passa als personatges…

Omplim l’estanteria de llibres d’humor!

5. Incitadors de l'aventura

Quan són molt petits, als infants els agrada reconèixer-se i assenyalar-se en el llibre, trobar-hi allò conegut. Però aviat necessiten una mica d’emoció i intriga…

Com en els seus jocs, els llibres els poden arrossegar més lluny del quotidià per viure aventures o veure les coses des de perspectives insòlites…

6. Amb ressonàncies culturals

En el llibre Davant de casa meva, de Marianne Dubuc, es van encadenant referències conegudes pels infants:

“… el gran llop dolent. Dins del gran llop dolent….  els tres porquets, la casa dels totxos, la casa de fusta, la casa de palla, la cabra del senyor Séguin,  Pere el del llop, la sopa de pedres, l’àvia i la Caputxeta vermella. Davant de la Caputxeta vermella… Visca! El caçador! Davant del caçador…”

Afavorim que els infants aprenguin referents literaris i culturals a través dels llibres.

7. Sense subjeccions didàctiques

Però els llibres no són sermons. Els adults no llegim perquè ens diguin com hem de ser i què hem de pensar sobre les coses, sinó per saber com som i què podem pensar com a persones. 

La literatura educa, però a un nivell més de fons i més simbòlic. Per exemple, els contes populars ens diuen que si un s’hi esforça, per moltes dificultats que tingui, se’n pot sortir. O permeten que els nens petits, que de vegades se senten furiosos amb la mare, odiïn amb tranquil·litat la figura materna, perquè és una madrastra. No té res a veure amb pensar que els nens veuran “com s’ha de comportar algú en tal situació”.

Els llibres infantils sovint tenen intencions educatives deliberades, però la seva gràcia dependrà que això no esterilitzi la seva qualitat artística.

No els escollim pel tema que tracten o pel missatge evident que porten. Escollim-los perquè són bons i ells ja faran la seva feina.

8. Sense receptes terapèutiques

Però els llibres no són una farmaciola. Poden ajudar els infants en els seus conflictes, com ens diu Maurice Sendak, autor del conte: Allà on viuen els monstres, però no pensem que a un nen que és tímid li convindrà un llibre amb un personatge com ell o que una nena adoptada estarà encantada amb un llibre sobre aquest tema. No sabem com reacciona cada lector.

Podem deixar llibres al seu abast, però més val que no els els donem directament, potser se sentiran molt incòmodes.

"Però el que també és evident -i sovint no es pensa- és que des dels primers anys de vida, els nens conviuen diàriament amb emocions pertorbadores, que la por i l'ansietat formen part intrínseca de la seva vida quotidiana, que contínuament s'enfronten com poden a les seves frustracions. I és a través de la fantasia com els nens arriben a la catarsi. És la millor manera que tenen per domesticar els monstres."

Maurice Sendak. Discurso de recepcióm de la medalla Caldecott, 1964.

9. Sense estereotips ideològics

“Normalment, els valors reals són els que l'autor dona per descomptat i reflecteixen la integració de l'autor en una societat que els accepta sense pensar. Així doncs, això vol dir que els infants, si no se'ls ajuda a advertir el que hi ha en el conte, també ho donaran per descomptat.”

Peter Hollindale. Ideology and the Children’s Book, 1988.

Aturem-nos a pensar si els llibres van en contra dels valors que volem fomentar.

10. Sense tanta tendresa a flor de pell

Hi ha un tipus d’il·lustració que busca la connexió afectiva i emotiva amb el lector. Sovint hi trobem animalets humanitzats que busquen l’empatia dels petits. Un món suau, de colors càlids que els infants poden agrair. La literatura infantil és plena de grans i bons exemples.

Però, compte amb els llibres que es passen amb el sucre i agraden més als adults que als infants mateixos.