Visualització i creació d'imatges en 3D.
Magda Murillo
@lamagdaprofe
Què vol dir veure-hi en 3D?
Com sabem l'espai té tres dimensions: amplada, profunditat i alçada.
I podem percebre aquestes tres dimensions movent-nos, i observant com veiem allò que ens envolta.
Ho fem amb el nostre sistema propioreceptiu, que utilitza el nostre sentit de l'equilibri i la nostra visió.
La visió és més complexa que, per exemple, la imatge que capta una càmera fotogràfica. Nosaltres entenem cóm és el món que ens envolta perquè al cervell ens hi arriben dues imatges lleugerament diferents. Les imatges que capta cadascun dels nostres ulls. Per això diem que tenim visió binocular i estereoscòpica.
Això ens permet, per exemple, calcular intuïtivament si allargant el braç arribarem a tocar un objecte, o baixar les escales tranquil·lament. Perquè el nostre cervell interpreta les dues imatges (lleugerament diferents) que rep dels nostres dos ulls, i així calcula la distància a la qual els objectes es troben de nosaltres...
I les imatges en 3D?
Diem que veiem en 3D quan volem expressar que una imatge (tot i ser plana) ens crea la sensació de tenir profunditat.
D'acord, així doncs com es capten les imatges en 3D?
Necessitem dues imatges d'un mateix objecte. Equivalents a les imatges que captarien els nostres ulls...
Podem utilitzar càmeres amb dos objectius
O senzillament fer nosaltres les dues imatges movent-nos uns centímetres...
I com es visualitzen les imatges en 3D?
Hi ha diferents sistemes. En mostrarem quatre dels principals. I els organitzarem depenent de si les dues imatges que els nostres ulls han de veure les tenim:
- una al costat de l'altra
- superposades
- les veiem alternadament
- per límits falsos.
- una al costat de l'altra
- superposades
- les veiem alternadament
- per límits falsos.
Imatges combinades que permeten percepció de profunditat. Basades en el fenomen de síntesi de la visió binocular (Louis Ducos du Hauron, 1891).
"The stereograph as an educator - Underwood patent extension cabinet in a home library." 1901
#Estereoscòpia
Visor estereoscòpic de Holmes (1861)
Trobarem visors de fa molts anys, i també molts models nous.
Un dels nous models de visors estereoscòpics son les ulleres per realitat vitual Google Cardboard.
Fixeu-vos que si mireu vídeos amb el mòbil, en molts us apareixerà aquesta icona.
Cliqueu-hi i la pantalla s'adaptarà per visor estereoscòpic.
#Anàglif (per superposició d'imatges)
Les dues imatges es mostren superposades, lleugerament desplaçades, i les hem de mirar amb ulleres de filtres de determinats colors.
Cada ull veurà la imatge del color contrari al seu.
Així tindrem sensació de que la imatge sobresurt del paper.
També trobareu vídeos que mostren la opció de visionar-los amb ulleres d'anàglif.
Fem-ho!
Les ulleres les podeu fer de paper o cartró. I pels filtres de color haureu d'utilitzar acetat vermell i blau cian.
I per editar fotografies i aplicar-hi els filtres de colors trobareu moltes aplicacions, com Makelt3D.
#Gif 3D (per alternança)
bitacoraoptica.blogspot.com
Fotografies en format GIF animat on veiem alternament les imatges que correspondrien a la visió de cada ull.
Dain Fagerholm
També trobareu dibuixos amb aquesta tècnica...
Fem-ho!
I per editar fotografies i convertir-les en gif animat trobareu moltes aplicacions. Us aconsello aquesta, GIF Maker, perquè podreu canviar els fps (velocitat amb la que canvien les imatges).
Utilitzeu velocitats d'uns 5,00 f/s
#Límits falsos
Exemples de Jesse Head
Imatges 3D
By Magda Murillo
